“La tipografia és el disseny d’imatges de text”, deia Max Bill i, per això, aquest és un llibre sobre tipografia que parla de disseny de pàgina. De pàgines de llibres, de diaris, de revistes, de cartells, de pàgines web...
Més aviat es podria dir que és un llibre en el qual la tipografia, de la mà d’Enric Jardí, ens acosta al debat entre els dos grans corrents històrics sobre la composició de la pàgina que han influït en la nostra manera d’entendre el disseny avui. Aquest llibret, nascut a partir d’un antic opuscle autoeditat pel filòleg, folklorista i historiador de la tipografia Josep Maria Pujol, no té només l’objectiu d’ajudar-nos a entendre millor com hem arribat fins aquí, sinó també a reflexionar sobre com haurien de ser les pàgines del futur, més enllà de les modes puntuals.
Els autors d’aquests textos debaten sobre bellesa, radicalitat i innovació en el llenguatge gràfic, sobre tecnologia i qüestions econòmiques, sobre ornaments, retícules i estils, sobre postures polítiques i sobre vi. I també, és clar, sobre tipografia.
Amb el suport de:
9 Introducció
15 EL DEBAT: 1893−1981
William Morris
15 Introducció
17 El llibre ideal
Iwan Tschichold
27 Introducció
29 La tipografia elemental
Stanley Morison
35 Introducció
37 Principis fonamentals de la tipografia
Eric Gill
53 Introducció
55 Un llibre està fet per ser llegit
Beatrice Warde
61 Introducció
63 La copa de cristall
Max Bill
71 Introducció
73 Sobre tipografia
Jan Tschichold
81 Introducció
83 Credo i realitat
Paul Renner
97 Introducció
99 Sobre la tipografia moderna
Herbert Bayer
105 Introducció
107 Sobre la tipografia
Josef Müller-Brockmann
117 Introducció
119 La retícula i la filosofia del disseny
123 agraïments
L’any 2002 el filòleg, folklorista i historiador de la tipografia Josep Maria Pujol (1947-2012), llavors professor del Màster de Tipografia Avançada de l’Escola de Disseny i Art Eina, em va obsequiar amb un opuscle autoeditat que recollia sis textos, traduïts per ell mateix de l’anglès i de l’alemany, que ara formen part del llibre que teniu a les mans. El va intitular 1803-1948: Les dues tipografies en referència a les dues maneres d’entendre la composició i l’ús de la tipografia que han influït en com componem encara avui la pàgina impresa. El primer text era la traducció de William Morris, seguit de la d’Iwan Tschichold, la de Stanley Morison, la de Max Bill
—juntament amb la resposta de Tschichold (ara amb el nom de Jan)— i, finalment, la de Paul Renner.
Pujol fou qui millor podria haver explicat la transcendència del debat entre els dos corrents aparentment contraris que han influït en la manera d’entendre la pàgina tipogràfica fins avui. La seva experiència pràctica i teòrica en aquest camp, així com el profund coneixement de les biografies dels autors, especialment de Morison i Tschichold, que són el pinyol de la qüestió, l’autoritzaven a explicar-nos aquesta disputa. De segur que ho hauria fet amb rigor i mesura, i amb l’erudició sense pedanteria i la sornegueria sense malícia que el caracteritzaven. Però només ens va deixar un recull que no es va publicar i al qual va posar un títol que parlava de tipografia.
Publicar una obra a la segona dècada del segle XXI amb un títol com Les dues tipografies pot fàcilment confondre el lector. Quan parlem d’un “tipògraf”, depenent de l’època històrica, pot ser que sigui per referir-nos a un punxonista, a un impressor, a un componedor o, ja en el segle XX, a algú que no s’embrutava els dits com Morison, però que estudiava, assessorava o dirigia el disseny d’una nova lletra. Per aquesta mateixa època un tipògraf també passa a ser l’ofici que precedirà els actuals dissenyadors gràfics. Max Bill diu aquí mateix que “la tipografia és el disseny de blocs de text”. Però la realitat és que, avui en dia, quan sentim aquesta paraula, pensem inevitablement en algú que dissenya tipografies en una pantalla d’ordinador. Per aquesta raó preferim parlar de “disseny de pàgina” enlloc de “tipografia”. La pàgina és el tema de tots els textos, fins i tot el d’Eric Gill, que aporta el seu punt de vista sobre el llibre. La tipografia, naturalment, està també present en tots els articles, però el motiu que justifica aquesta obra és la manera com la fem servir i no tant la forma particular de la lletra.
Hem fet aquest llibre per posar a l’abast del lector no només el debat entre les dues maneres de compondre la pàgina, sinó també quatre altres textos que esperem que ajudin a entendre com és la pàgina avui. No només la del llibre, també la del diari, la de la revista, la d’un web o la del cartell. Dels nous textos que s’han incorporat al conjunt que va recollir Josep Maria Pujol (“Un llibre està fet per ser llegit”, d’Eric Gill; “La copa de cristall”, de Beatrice Warde; “Sobre la tipografia”, de Herbert Bayer; i “La retícula i la filosofia del disseny”, de Josef Müller-Brockmann), el de Beatrice Warde és ja de lectura obligatòria a les escoles de disseny. L’anteriorment citat d’Eric Gill i el de Paul Renner, autors més coneguts avui pels seus dissenys de lletra, aporten aquí les seves opinions sobre com ha de ser l’espai de la pàgina. I per acabar hem volgut afegir un text no gaire conegut de Josef Müller-Brockmann, un apòstol del disseny reticular que ha influït en la manera de treballar en disseny gràfic.
Esperem que la lectura d’aquesta tria serveixi no només per entendre millor com hem arribat fins aquí, sinó també per raonar com hauria de ser la pàgina del futur més enllà de les modes de cada moment.
Copyright del texto: sus autores
Copyright de la edición: Editorial GG SL